La funció bàsica d’un vincle és la de fer una referència, d’un document HTML a un recurs, que pot ser al seu torn un altre document. En altres paraules, un enllaç defineix una relació entre dos recursos a la web.

L’element a

L’element a pot ser utilitzat per inserir vincles dins del contingut del document. En general aquests vincles, en conjunt amb les funcionalitats dels navegadors, permeten als usuaris traslladar-se d’un document a un altre d’una manera molt directa.

D’entre les moltes formes que els autors tenen per construir un vincle, la més bàsica consisteix en l’element a amb el seu contingut (el text entre les etiquetes d’obertura i tancament) i una referència al recurs apuntat (una adreça especificada a l’atribut href).

Exemple. Un vincle bàsic. Etiqueta d’obertura amb l’adreça del recurs en l’atribut href, el contingut i l’etiqueta de tancament.

Exemple. Un vincle amb imatge. Etiqueta d’obertura amb l’adreça del recurs en l’atribut href, en el contingut del vincle, afegim l’etiqueta d’imatge.

Enllaços a parts de la web

Un vincle també pot ser més específic i enllaçar a un fragment particular d’un altre document. Per crear aquest tipus de vincles, s’han de fer dues coses:

Preparar el document de destinació, afegint un atribut id a l’element al que necessites enllaçar.
Crear l’enllaç al document d’origen (amb l’element a) agregant a on hi posaríem l’adreça del document de destinació, un símbol numeral (“#”) i l’identificador usat en el pas anterior.

Exemple. Trobem diferents section cadascun definit amb un atribut id.

Aquí pots veure, bàsicament, tres coses: l’element section establint límits i contenint a tots els elements de la secció; la capçalera h1 definint un títol per a la secció; i el contingut. Els diferents elements section tenen l’atribut id, perquè els vincles puguin fer referència a “aquesta secció del document”.

Segona part. Creació d’un vincle a aquesta mateixa pàgina, agregant el símbol numeral (“#”) i el valor de l’atribut id de la secció enllaçada en l’atribut href.

Enllaços a e-mail

El format més bàsic per crear vincles de correu electrònic consisteix en la cadena “mailto:” seguida per una llista d’una o més adreces de correu electrònic separades per comes.

Exemple:

L’acció típica que els navegadors porten a terme quan fas clic en aquest vincle és la d’obrir l’aplicació de correu electrònic per defecte i compondre un nou missatge amb la informació proveïda pel vincle. Però quan el sistema no posseeix un client de correu electrònic predeterminat, l’activació d’aquest vincle no té conseqüències.

També hi ha la possibilitat de proveir informació addicional per completar altres camps de l’e-mail, com Cc, Bcc, assumpte i cos. Per incloure un o més d’aquests camps al link necessites afegir, després de la llista d’adreces de correu electrònic, un signe d’interrogació (“?”) I la llista de paràmetres separats per un signe “&”. Ara, cada un d’aquests paràmetres també tenen una estructura específica, que consisteix del nom del paràmetre (Cc, Bcc, subject, body) seguit per un símbol igual (“=”) i el valor.

Exemple:

L’element link

L’etiqueta <link> defineix un enllaç entre un document i un recurs extern. Sobretot, s’utilitza per enllaçar a fulls d’estils externs. Per aquesta raó són declarats al <head> del document. Són vincles que queden ocults a l’usuari.

Les moltes relacions que aquest element pot establir, depenen principalment del valor de l’atribut rel. En els casos més usuals defineix l’estructura del lloc web (document pròxim o anterior), proveeix versions alternatives del document (per impressora, en un altre llenguatge, etc.) i apunta a recursos externs amb informació d’estil per al document.

Exemple. Enllaç a un document d’estil extern.